Armenian Alphanumerical Notation on a 14th century Iranian Astrolabe found in Fez

I am indebted to professor D. A. King for having brought to my attention the pictures of an astrolabe (#2710), probably of iranian origin, that was made by Muhammad Ibn

Arabic, Rumi, Coptic, or merely Greek Alphanumerical Notation? The case of a Mozarabic 10th Century Andalusi Manuscript

The aim of this paper is to analyse the notation that appears alongside the Roman numerals in the Latin manuscript MDU-604 of the Capitular Library in Urgell..

Un banc romà, reutilitzat pel mestre de Cabestany, a Peralada

A la vila de Peralada, al Museu del Castell, es conserva una peça (numero d'inventari 7 de la col·lecció Mateu), provinent de la compra de la col·lecció privada d'escultura medieval, procedent de Sant Pere de Rodes i Besalú, del mestre Esteve Traiter de Figueres, efectuada al voltant de 1890 pels comtes de Rocabertí

Arabic, Rumi, Coptic, or merely Greek Alphanumerical Notation? The case of a Mozarabic 10th Century Andalusi Manuscript

The aim of this paper is to analyse the notation that appears alongside the Roman numerals in the Latin manuscript MDU-604 of the Capitular Library in Urgell..

Un banc romà, reutilitzat pel mestre de Cabestany, a Peralada

A la vila de Peralada, al Museu del Castell, es conserva una peça (numero d'inventari 7 de la col·lecció Mateu), provinent de la compra de la col·lecció privada d'escultura medieval, procedent de Sant Pere de Rodes i Besalú, del mestre Esteve Traiter de Figueres, efectuada al voltant de 1890 pels comtes de Rocabertí

Armenian Alphanumerical Notation on a 14th century Iranian Astrolabe found in Fez

I am indebted to professor D. A. King for having brought to my attention the pictures of an astrolabe (#2710), probably of iranian origin, that was made by Muhammad Ibn

Homenaje a Mercè Comes : coordenadas del cielo y de la Tierra

Aquest volum, publicat en homenatge a Mercè Comes (1949-2010), professora del Departament de Filologia Semítica de la Universitat de Barcelona. S’hi apleguen aportacions fonamentals de la seva producció científica, agrupades en tres blocs temàtics: els quatre llibres de les estrelles fixes amb els quals s’obren els Libros del Saber de Astronomía d’Alfonso X el Sabi; el Kitab al-hay’a del cordobès Qasim b. Mutarrif al-Qattan, que representa el text astronòmic andalusí més antic conservat, i l’obra d’Azarquiel i la seva influència a al-Andalus i el Magrib. Aquests àmbits de recerca, juntament amb el de les coordenades geogràfiques, van centrar bona part de la seva obra, que encara avui és d’una referència ineludible per als estudis de semítica